QUINS REPTES ENS PLANTEJA L’ADOLESCENT D’AVUI?
Hebe Tizio
Del símptoma de l’altre al símptoma de l’adolescent.
L’adult trasmet, vol crear un adolescent determinat. Però, l’adolescent amb aquells coneixements i transmissions crea i es fa diferent. Aquest és el primer rebuig, l’abisme intergeneracional, xoc.
L’adolescent és el primer moment en que el subjecte decideix, tria, escull, etc…
Passatge de la modernitat sòlida a la modernitat líquida (Bauman).
La revolució tecnològica canvia els parametres del temps i l’espai: de la successivitat a la simultànietat; de la localització a la globalització. Això té efectes en el subjecte i és més visible en els nens i en els adolescents.
Per exemple, es diu que "els joves no llegeixen", llegeixen però ho fan d’una altra manera, amb una altra sintàxi, com la lectura de signes (pracmàtica). Canvia la competència de lectura, ja no es donen les grans narratives, sino impactes, imatges.
Canvi en el concepte de temps: En la modernitat sòlida es feien les coses per durar,"el que jo inverteixo avui serà un bé segur demà". Aquesta idea ha canviat. Particular construcció de la idea de futur.
Idea d’autoritat. La idea jeràrquica de l’autoritat ha canviat, ara es situa en horitzontal.
Autoritarisme = imposició.
Autoritat (com a funció reguladora) es reconeix, no es pot imposar. És la capacitat de posar límits.
El subjecte no es pot autoregular, queda sotmés a l’apetència i perd valor social (Kant).
L’autoritat de l’adult ha de ser una autoritat reguladora de l’apetència del nen i de l’adolescent. Quan els circuits pulsionals es llancen és molt difícil després tallar-los.
L’adolescent es troba en un moment d’augment del Quantum Pulsional. És un moment de desregulació i l’adolescent comet excessos per demanar que se’l reguli.
Noves formes de desprotecció.
Abandó de la funció d’autoritat dels adults = Dèixar el nen sol davant la voracitat del mercat. Quan l’adult no acompleix la seva funció reguladora d’autoritat, un altre ocupa el seu lloc, en aquest cas, el mercat. I no se’l pot deixar sol davant la voracitat del mercat.
La pèrdua de la Funció de l’adult provoca l’augment de la violència en el vincle social.
La realitat d’avui ens força a canvis que encara no hem fet. Funció educativa de l’escola. Com fer que l’educació sigui interessant pels subjectes?
Clinica.
Els nens i joves no fan la primera demanda. És un adult qui la fa. Com obrir un espai per tal que el nen pugui fer la seva demanda?
Exclusió social.
No és als marges de la societat sinó al cor de les institucions. Per exemple, els nens extrangers a l’escola i les aules d’acollida.
Hem d’acostumar-nos a crear la demanda per tal que aparegui el símptoma: posició de rebuig, de conflicte.
Autoritat ferma és la que anteposa el NO SE. Per exemple, "No se que te pasa pero podemos hablar de ello…"
Tampoc utilitza el NO PASA NADA.
Protocols d’actuació, és una forma de control social del professional. El protocol, si orienta, bé; si substitueix la funció, malament. Això és pensar que no existeix el VINCLE, la transferència.
Oferir el marc per ajudar a ubicar el problema.
L’autoritat ha de tenir un interés genuí pel que li passa al subjecte.
Quan un no pot cumplir bé la seva funció (DESIG), emmalalteix (INERCIA = malestar. El Quantum libidinal s’estanca).
El professional ha de saber que el subjecte ve amb idea de rebuig i de repetició. La Transferència posa en joc les formes que ell té de relació social. Nosaltres podem ajudar a repetir el tipus de vincle o oferir-ne un altre que permeti responsabilitzar al subjecte, fent-lo conscient de que es troba atrapat en una repetició.
Actualment : Culpabilització i Victimització. La Contracorrent és la Responsabilització, mostrar que cada un té la seva responsabilitat.
Condicionants: allò social.
Determinants: posició del subjecte.
Per tant, hem d’ajudar al subjecte a millorar la seva posició en els vincles que estableix.
L’angoixa del no saber què fer s’alleugereix refugiant-se en el protocol.
Oferir temps i espais per tractar els adolescents. Espais de consulta on parla ell i Espais de trobada.
Matissar.
Civilització de la pantalla, no del paper.
Fer-nos càrrec del nostre rebuig, provar l’experiència i poder dir: "Sí, el messenger és fabulòs, però hem de fer una altra cosa també…".
dilluns, 22 de setembre del 2008
dilluns, 2 de juny del 2008
Educador Social en Alaska
Hola companyes,
Us recomano aquest blog:
Us recomano aquest blog:
"El educador social en Alaska. Historias de un educador socail perdido en los servicios sociales entre Extremadura y Alaska".
Està feta per un educador que explica les seves experiències a Primària amb un to bastant humorístic. Està tenint molt èxit i fins i tot es vol fer una obra de teatre bassada en el blog. A mida que vas llegint veus que no hi ha gaire diferència entre Catalunya, Extremadura i Alaska. Espero que també us agradi.
http://eleducadorsocialenalaska.blogspot.com/
divendres, 16 de maig del 2008
EL PLA D'IMMIGRACIÓ
Els Països Catalans, amb el Principat al capdavant, són la regió d’Europa que rep més gent de fora. Les xifres oficials situen els nouvinguts entorn del 15 % del total de la població, però altres de més precises revelen que s’acosten al 25 %, inclosos els irregulars. Per estats, Espanya rep el 45 % de la immigració total d’Europa. Són xifres no ja desproporcionades, sinó brutalment desmesurades. Això ha passat només en una dècada! Per molt que l’oficialitat es vanti de desenvolupament, Espanya continua estan a la cua de tot dins d’Europa occidental. ¿Per què, doncs, aquest fenomen, si ni les espectatives de feina, ni el creixement, ni la densitat de població, ni la disposició de territori o d’habitatges conviden a venir tantíssima gent?Una de les claus la va donar Celestino Corbacho les passades eleccions municipals, quan en un míting va bramar que la responsabilitat de la immigració forassenyada la tenia "la dreta espanyola, que necessita mà d’obra barata per als seus interessos". Algú li va dir que aquell era un tema espinós i no el va tornar a treure. Casualment, ara l’han nomenat ministre d’Immigració. Un col·lega seu de partit, Alfonso Guerra, va advocar aquells mateixos dies per donar vot als immigrants, cosa molt progre i molt humanitària. Però és ben segur que a Guerra, el del ribot, això darrer li importa poc, i la coincidència revela que dins el PSOE tenen un pla. Ja hi ha sobre la taula les causes reals de la desmesura en la immigració: són polítiques. El dia que els immigrants votin, el PSOE, com passa a Catalunya a causa de la immigració espanyola dels anys 50 i 60, en serà el gran beneficiat.Però, beneficis de partit a part, la nova immigració té una gran virtut tant a ulls de la "dreta explotadora", com de l’esquerra del ribot. És una manera neta i assèptica d’eliminar la personalitat catalana per la via més eficaç de totes: la demogràfica. Catalunya rep –o li envien- una quarta part dels nouvinguts a Espanya, i el País Valencia i les Illes se n’enduen un 20 % més. És la solució perfecta! I qui en digui res és un racista.Es tracta d’un pla d’Estat no exempt de crueltat. Fan morir milers de malaurats a l’estret de Gibraltar o al mar de les Canàries mentre cada any entren per Barajas entre 600.000 i 700.000 sud-americans amb còmodes visats de turista, que es queden a treballar. Aquests no s’han d’integrar a res, perquè arriben amb la llengua i la cultura adequada. L’any passat van detenir dues persones a Reus per cremar una senyera després que el Madrid guanyés la Lliga. Un era xilè. Algún s’imagina un romanès, un xinès o un marroquí cremant una senyera? L’Ajuntament de Barcelona dóna anualment una subvenció més alta per a una sola revetlla de Fedelatina –la versió sud-americana de la Feria d’Abril de Catalunya- que per a totes les colles castelleres juntes. Gràcies als convenis bilaterals entre ‘países hermanos’, un sud-americà pot obtenir la nacionalitat espanyola només amb dos anys de residència. El Registre Civil de Barcelona està perpètuament col·lapsat per les seues sol·licituds.Els efectes d’un 25% d’immigració espanyolitzada ja s’han fet notar. Per exemple, ja es qüestiona el paper de TV3. Per què pagar una cosa tan cara si cada cop la veu un percentatge més baix de gent? Ara s’acaban de publicar les penoses xifres de lectura en català... Per dissimular, des de la inútil Política Lingüística ens diuen que a Catalunya es parlen més de 300 llengües. I què? si totes s’integren en l’única útil. A bona part de Barcelona ja és més habitual sentir-hi ‘sud-americà’ que català. No caldrà ni obrir l’aixeta del vot per a tothom ni fer regularitzacions massives, només deixar que la immigració vagi fent. Quan portin les famílies, com ja ha començat a passar, la sort de la nació catalana estarà donada. O això és el que ens han dissenyat la FAES i la Fundación Pablo Iglesias, els laboratoris d’idees d’Aznar i Guerra.
Eugeni Casanova
www.e-criteri.cat
[20/04/2008]
Eugeni Casanova
www.e-criteri.cat
[20/04/2008]
dilluns, 5 de maig del 2008
DAMIÀ
.jpg)
No crec que ningú es pugui imaginar, lo bé que ens ho vem passar preparant el seu regal de despedida...
Falten uns mesos, per poder anar penjant les fotos... Perquè, ho sento! Però després de la feinada que vem tenir...
Cada mes tindrà el seu lloc en aquesta pàgina!!
Prepar't Gener... Que a tu... ja et falta poc!!!!
dijous, 6 de març del 2008
dimarts, 26 de febrer del 2008
dimarts, 22 de gener del 2008
ESPURNES DE CORATGE
Tot just és noi, no pas cap heroi
ni tan sols valent, però com tanta gent
lluita cada dia, empenyent la vida
des d'una cadira.
Una dona gran vol tirar endavant;
un món enfonsat, el cos esquinçat,
sola i tan cansada, quan de temps encara
ha d'estar espantada??
Del fons del cor treuen espurnes de coratges
per fer més dolç i planer aquest viatge.
No han triat un camí curt o llarg,
ni que sigui tan fost i amarg!
Ell viu al carrer, dorm en un caixer,
no vol caritat, només dignitat;
cerca aquell respecte, que una nit va perdre
en un joc infecte.
Ella seu al llit, el cor encingit,
el pis és tan gran sense el seu amant;
va dir que marxava, que l'amor s'acaba
i no l'esperava.
Del fons del cor treuen espurnes de coratge
per fer més dolç i planer aquest viatge.
No han triat un camí curt o llarg,
ni que sigui tan fost i amarg.
ELS PETS.
ni tan sols valent, però com tanta gent
lluita cada dia, empenyent la vida
des d'una cadira.
Una dona gran vol tirar endavant;
un món enfonsat, el cos esquinçat,
sola i tan cansada, quan de temps encara
ha d'estar espantada??
Del fons del cor treuen espurnes de coratges
per fer més dolç i planer aquest viatge.
No han triat un camí curt o llarg,
ni que sigui tan fost i amarg!
Ell viu al carrer, dorm en un caixer,
no vol caritat, només dignitat;
cerca aquell respecte, que una nit va perdre
en un joc infecte.
Ella seu al llit, el cor encingit,
el pis és tan gran sense el seu amant;
va dir que marxava, que l'amor s'acaba
i no l'esperava.
Del fons del cor treuen espurnes de coratge
per fer més dolç i planer aquest viatge.
No han triat un camí curt o llarg,
ni que sigui tan fost i amarg.
ELS PETS.
dimarts, 15 de gener del 2008
dijous, 13 de desembre del 2007
SOPAR DE NADAL
Tothom té el seu regal d'Amic Trunyo a punt???
Queden 2 dies, eh???
A què espereu???
Jo ja el tinc!!!
dijous, 25 d’octubre del 2007
divendres, 19 d’octubre del 2007
dijous, 11 d’octubre del 2007
NOTICIA MUNDODIGITAL.
IMMIGRANTES SEPARATISTAS; UNA REALIDAD.
Ya no sólo se trata de su llegada masiva y el uso indiscriminado de nuestros servicios. Además, se alían con los separatistas contra España.
El programa Entre Línies de TV3 emitió el reportaje “Derecho a decidir”, sobre el independentismo catalán. Según E-noticies.com, en un momento del reportaje, ‘Entre Línies’ trató el caso de Saok, un congoleño militante de ERC que vive desde hace 19 años en Cataluña y que se declara independentista. El reportaje explica que Saok, “en las fechas senñaladas luce los símbolos catalanistas para reclamar el derecho a la autodeterminación” y lo muestra luciendo una barretina y una señera. Saok explica que “yo con estos símbolos me identifico, ya con la lucha del pueblo catalán me identifico”.
Saok considera que los catalanes “somos súbditos de un rey que en un momento dado se impuso” y apunta que “si algún día tenemos la independencia, quizás nos sentiremos más ciudadanos y menos súbditos”. El reportaje también muestra a Saok cantando, sentado a la cama, el himno de ‘Els Segadors’ con la ayuda de un CD. “Son letras que te ponen la piel de gallina - razona-, cuando hablan de los segadors, que se expresan, que amenazan, que afilan las herramientas por estar preparados..”
Desde MinutoDigital lo venimos avisando con insistencia; el proceso de inmigración masiva está dando oxígeno a los movimientos independentistas.
ISLAM Y SEPARATISMO
La semana pasada reseñçabamos en MD el caso de Abdennur Prado, presidente de la Junta Islámica Catalana. Este musulmán-separatista escribía en la página Webislam un artículo titulado “Islam y nacionalismo en Catalunya”, en el que se afirmaba: “El islam forma parte de la nación catalana. De otro modo, nunca podremos comprender el entramado de relaciones donde se gesta Catalunya, y nos veremos abocados a repetir una mitología de corte reaccionario, que vincula esta identidad al genocidio de los musulmanes”, dice Prado en su peculiar visión sobre la reconquista de Cataluña durante la Edad Media. Y sigue, “puedo imaginar el desgarro interior de esos musulmanes catalanes, ante el fanatismo religioso que caracterizó la historia de España entre los siglos XVI y XX. ¿Por qué el nacionalismo catalán no ha realizado esta tarea de recuperación de la memoria histórica del periodo islámico? ¿Por qué hoy en día el nacionalismo catalán hace el juego a los sectores católicos más reaccionarios, justo aquellos que son más agresivos contra el propio catalanismo?.
Él mismo se responde: “Una explicación es que la historiografía nacionalista fue elaborada en un momento en el cual Catalunya intentaba entrar en la órbita europea, identificarse con el camino de la modernidad generado por la revolución industrial, frente a una España que se percibía anclada en el pasado. Siento que la tarea de recuperación de la identidad catalana no quedará completa hasta que no seamos capaces de incorporar el islam como una parte integrante del hecho nacional catalán”.Alianza del islam con el separatismo antiespañol: “No podemos olvidar que el discurso actual de la derecha española tiene como principales enemigos a nacionalistas vascos y catalanes y al islam. Para los defensores del patriotismo español ultramontano, islam y catalanismo vienen de la mano. Esto tiene cierta lógica, ya que el imperialismo español se erigió sobre la represión del islam y la cultura catalana”, afirma el presidente de Junta Islámica Catalana.
Y finaliza: “Me gustaría, en definitiva, poder hablar no del islam en Catalunya, sino de un “islam català”. En Catalunya, como nación diferenciada, debemos ser capaces de articular una respuesta diferente sobre la integración del hecho musulmán”.
El programa Entre Línies de TV3 emitió el reportaje “Derecho a decidir”, sobre el independentismo catalán. Según E-noticies.com, en un momento del reportaje, ‘Entre Línies’ trató el caso de Saok, un congoleño militante de ERC que vive desde hace 19 años en Cataluña y que se declara independentista. El reportaje explica que Saok, “en las fechas senñaladas luce los símbolos catalanistas para reclamar el derecho a la autodeterminación” y lo muestra luciendo una barretina y una señera. Saok explica que “yo con estos símbolos me identifico, ya con la lucha del pueblo catalán me identifico”.
Saok considera que los catalanes “somos súbditos de un rey que en un momento dado se impuso” y apunta que “si algún día tenemos la independencia, quizás nos sentiremos más ciudadanos y menos súbditos”. El reportaje también muestra a Saok cantando, sentado a la cama, el himno de ‘Els Segadors’ con la ayuda de un CD. “Son letras que te ponen la piel de gallina - razona-, cuando hablan de los segadors, que se expresan, que amenazan, que afilan las herramientas por estar preparados..”
Desde MinutoDigital lo venimos avisando con insistencia; el proceso de inmigración masiva está dando oxígeno a los movimientos independentistas.
ISLAM Y SEPARATISMO
La semana pasada reseñçabamos en MD el caso de Abdennur Prado, presidente de la Junta Islámica Catalana. Este musulmán-separatista escribía en la página Webislam un artículo titulado “Islam y nacionalismo en Catalunya”, en el que se afirmaba: “El islam forma parte de la nación catalana. De otro modo, nunca podremos comprender el entramado de relaciones donde se gesta Catalunya, y nos veremos abocados a repetir una mitología de corte reaccionario, que vincula esta identidad al genocidio de los musulmanes”, dice Prado en su peculiar visión sobre la reconquista de Cataluña durante la Edad Media. Y sigue, “puedo imaginar el desgarro interior de esos musulmanes catalanes, ante el fanatismo religioso que caracterizó la historia de España entre los siglos XVI y XX. ¿Por qué el nacionalismo catalán no ha realizado esta tarea de recuperación de la memoria histórica del periodo islámico? ¿Por qué hoy en día el nacionalismo catalán hace el juego a los sectores católicos más reaccionarios, justo aquellos que son más agresivos contra el propio catalanismo?.
Él mismo se responde: “Una explicación es que la historiografía nacionalista fue elaborada en un momento en el cual Catalunya intentaba entrar en la órbita europea, identificarse con el camino de la modernidad generado por la revolución industrial, frente a una España que se percibía anclada en el pasado. Siento que la tarea de recuperación de la identidad catalana no quedará completa hasta que no seamos capaces de incorporar el islam como una parte integrante del hecho nacional catalán”.Alianza del islam con el separatismo antiespañol: “No podemos olvidar que el discurso actual de la derecha española tiene como principales enemigos a nacionalistas vascos y catalanes y al islam. Para los defensores del patriotismo español ultramontano, islam y catalanismo vienen de la mano. Esto tiene cierta lógica, ya que el imperialismo español se erigió sobre la represión del islam y la cultura catalana”, afirma el presidente de Junta Islámica Catalana.
Y finaliza: “Me gustaría, en definitiva, poder hablar no del islam en Catalunya, sino de un “islam català”. En Catalunya, como nación diferenciada, debemos ser capaces de articular una respuesta diferente sobre la integración del hecho musulmán”.
dimecres, 10 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
