LES ADOLESCÈNCIES (redactat per Judit Serra)

QUINS REPTES ENS PLANTEJA L’ADOLESCENT D’AVUI?
Hebe Tizio
Del símptoma de l’altre al símptoma de l’adolescent.
L’adult trasmet, vol crear un adolescent determinat. Però, l’adolescent amb aquells coneixements i transmissions crea i es fa diferent. Aquest és el primer rebuig, l’abisme intergeneracional, xoc.
L’adolescent és el primer moment en que el subjecte decideix, tria, escull, etc…
Passatge de la modernitat sòlida a la modernitat líquida (Bauman).
La revolució tecnològica canvia els parametres del temps i l’espai: de la successivitat a la simultànietat; de la localització a la globalització. Això té efectes en el subjecte i és més visible en els nens i en els adolescents.
Per exemple, es diu que "els joves no llegeixen", llegeixen però ho fan d’una altra manera, amb una altra sintàxi, com la lectura de signes (pracmàtica). Canvia la competència de lectura, ja no es donen les grans narratives, sino impactes, imatges.
Canvi en el concepte de temps: En la modernitat sòlida es feien les coses per durar,"el que jo inverteixo avui serà un bé segur demà". Aquesta idea ha canviat. Particular construcció de la idea de futur.
Idea d’autoritat. La idea jeràrquica de l’autoritat ha canviat, ara es situa en horitzontal.
Autoritarisme = imposició.
Autoritat (com a funció reguladora) es reconeix, no es pot imposar. És la capacitat de posar límits.
El subjecte no es pot autoregular, queda sotmés a l’apetència i perd valor social (Kant).
L’autoritat de l’adult ha de ser una autoritat reguladora de l’apetència del nen i de l’adolescent. Quan els circuits pulsionals es llancen és molt difícil després tallar-los.
L’adolescent es troba en un moment d’augment del Quantum Pulsional. És un moment de desregulació i l’adolescent comet excessos per demanar que se’l reguli.
Noves formes de desprotecció.
Abandó de la funció d’autoritat dels adults = Dèixar el nen sol davant la voracitat del mercat. Quan l’adult no acompleix la seva funció reguladora d’autoritat, un altre ocupa el seu lloc, en aquest cas, el mercat. I no se’l pot deixar sol davant la voracitat del mercat.
La pèrdua de la Funció de l’adult provoca l’augment de la violència en el vincle social.
La realitat d’avui ens força a canvis que encara no hem fet. Funció educativa de l’escola. Com fer que l’educació sigui interessant pels subjectes?

Clinica.
Els nens i joves no fan la primera demanda. És un adult qui la fa. Com obrir un espai per tal que el nen pugui fer la seva demanda?
Exclusió social.
No és als marges de la societat sinó al cor de les institucions. Per exemple, els nens extrangers a l’escola i les aules d’acollida.

Hem d’acostumar-nos a crear la demanda per tal que aparegui el símptoma: posició de rebuig, de conflicte.
Autoritat ferma és la que anteposa el NO SE. Per exemple, "No se que te pasa pero podemos hablar de ello…"
Tampoc utilitza el NO PASA NADA.
Protocols d’actuació, és una forma de control social del professional. El protocol, si orienta, bé; si substitueix la funció, malament. Això és pensar que no existeix el VINCLE, la transferència.
Oferir el marc per ajudar a ubicar el problema.
L’autoritat ha de tenir un interés genuí pel que li passa al subjecte.
Quan un no pot cumplir bé la seva funció (DESIG), emmalalteix (INERCIA = malestar. El Quantum libidinal s’estanca).
El professional ha de saber que el subjecte ve amb idea de rebuig i de repetició. La Transferència posa en joc les formes que ell té de relació social. Nosaltres podem ajudar a repetir el tipus de vincle o oferir-ne un altre que permeti responsabilitzar al subjecte, fent-lo conscient de que es troba atrapat en una repetició.
Actualment : Culpabilització i Victimització. La Contracorrent és la Responsabilització, mostrar que cada un té la seva responsabilitat.
Condicionants: allò social.
Determinants: posició del subjecte.
Per tant, hem d’ajudar al subjecte a millorar la seva posició en els vincles que estableix.

L’angoixa del no saber què fer s’alleugereix refugiant-se en el protocol.
Oferir temps i espais per tractar els adolescents. Espais de consulta on parla ell i Espais de trobada.
Matissar.
Civilització de la pantalla, no del paper.
Fer-nos càrrec del nostre rebuig, provar l’experiència i poder dir: "Sí, el messenger és fabulòs, però hem de fer una altra cosa també…".